Els números 2 i 3 de la plaça Major van ser el cos principal de l'habitatge de l'Alqueria de Martí. A més a al nº 1 de de la mateixa plaça existien dependències auxiliars de l'alqueria. L'alqueria incloïa: Habitatge de 412 m2 de planta, pati emparrat i corral de 467 m2. A la part posterior de l'habitatge se situava un edifici per a usos agrícoles amb planta baixa per a quadra, almàssera, celler, cavallerisses i planta superior per andana i graner. El jardí tenia una extensió de 1910 m2. A l'est es trobava l'hort de tarongers limitant amb l'actual carrer La Senyera, llavors comí de Paiporta. Des de l'alqueria es gestionaven 15 finques agrícoles repartides pel terme de Picanya. L'excepcional ubicació de l'alqueria, al centre de la població, la feia molt atractiva per a altres usos diferents de l'agrícola. El 1920 el seu propietari és Francisco Martí Pastor, descendent directe de Ramón Valero Montesa, propietari agrícola, que en 1838 va ser alcalde de Picanya, qui a la seua vegada va ser pare de Ramón Valero Garcés, alcalde de Picanya en 1857.Al febrer de 1937 l'alqueria va ser utilitzada com a residència d'acollida dels xiquets refugiats procedents de Madrid abans de la seva reubicació en altres horts. Al maig de 1937 es confisca la finca per a ser utillizada com a escola nacional. Després de la contesa, Francisco Martí Pastor recupera la titularitat de la finca. El 1943 serà expropiada una gran extensió de la mateixa per edificar els habitatges socials del barri del Pilar. En els anys 1948, 1949 i 1952 es van anar venent separadament les cases que avui corresponen als números 1, 2 i 3 de la Plaça Major. Finalment al febrer de 1952 es ven el jardí, amb una extensió del solar urbà de 1910 m2, a la "Pia Unión de las Hijas de la Unión Apostólica". Envia suggeriments Historial Desades Comunitat