Cipría Císcar ha estat millor pensador, amant de la cultura, coneixedor de la condició humana, que guerrer per assolir el poder. Anuncià dissabte passat la seua retirada amb el reconeixement de tots. La Llei d'Ús i Ensenyament de Valencià, la gestació de l'IVAM i negociar el Botànic com a última missió per a desmontar el guerrisme, han estat les últimes aportacions d'aquest polític borgià.

Ciprià Císcar i Casaban, es llicencià en dret a la Universitat de València, on fou cap del Sindicat Democràtic d'Estudiants Universitaris de València i militant del Partit Socialista Valencià el 1966. El 1974 es va integrar en el PSPV i quan aquest partit es va integrar en el PSOE, hi continuà. És germà de la també política Consuelo Císcar, militant del Partit Popular. Va ser alcalde de Picanya durant els anys de la transició. L'any 1976 guanyà les eleccions municipals presentant-se per la Junta Democràtica del País Valencià, sent l'únic alcalde de la junta a la província. Fou acceptat pel moviment franquista tot i no ser secretari local del Movimiento Nacional, com es requeria aleshores. Fou conseller de Cultura i Educació de la Generalitat Valenciana (1981-1989) i diputat a les Corts Valencianes (1983-1989). Després ha estat diputat del Grup Parlamentari Socialista al Congrés des de 1993. Diputat de laIV, a la X Legislatures, secretari federal d'organització del PSOE (1994-2000), sota l'últim mandat de Felipe González (1994-1996) i l'únic de Joaquín Almunia (1996-2000) com Secretaris Generals del PSOE. L'any 2019 va anunciar la seva retirada de la vida política. Va rebre el Premi Valencià de l'Any de la Fundació Huguet de 1984 per l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià l'any anterior, al llarg de la seva etapa com a conseller de Cultura i Educació.