En va obtindre el títol en gener de 1929. Entre desembre de 1928 i novembre de 1934 va exercir com a interina a diverses escoles: l’Escola Graduada Lluís Vives de València, l’Escola Nacional de Meliana i l’Escola Graduada Blasco Ibáñez de Montcada. Cursetista de 1933, va aconseguir la seua primera plaça en propietat en novembre de 1934 a l’escola de pàrvuls número 2 de Sueca, on va treballar fins el 7 de maig de 1935, que es va traslladar a l’Escola Nacional de xiquetes número 2 de Picanya, gràcies a una permuta amb la mestra Dolores Sanz Trallero. Estava casada i residia al carrer Bonavista número 2. Tenia una salut delicada que l’obligava a absentar-se contínuament de l’escola i a fer repòs. El final de la Guerra Civil la va sorprendre pràcticament allunyada de la docència. Tot i que aleshores va ser rehabilitada provisionalment, no va tornar ni a Picanya ni a cap altra escola i va sol·licitar l’excedència voluntària. Així, en febrer de 1942 va obtindre una llicència il·limitada, possiblement després de saber que la Comissió Depuradora franquista havia proposat sancionar-la amb la inhabilitació per a exercir càrrecs directius i de confiança i el trasllat, dins de la província de València, amb la prohibició expressa de sol·licitar vacants durant cinc anys. Aquesta proposta es va fer definitiva i no la va poder assumir ni fer efectiva a causa del seu estat de salut. En agost de 1943 va abandonar la docència definitivament i se li va concedir l’excedència de manera oficial.