Estudià a l’Escola Normal de Magisteri de València. La seua primera destinació va ser Benetússer; l’any següent, anà a Xàtiva; més tard, a Xella, i el curs següent, a Petra (Mallorca) com a plaça definitiva, on va estar entre 1931 i 1940. Al juliol de 1940, la Comissió Depuradora el va separar del servei fins a abril de 1951, data en la qual s’hi va incorporar ja que el seu expedient de depuració es va tornar a examinar. Com a mesura sancionadora el van traslladar a l’interior de l’illa, concretament a Son Servera, sense dret a sol·licitar vacants durant dos anys i amb una inhabilitació per a exercir càrrecs directius i de confiança. Tanmateix, l’any següent el van traslladar a Picanya, on va exercir en una escola del carrer Major, primer; al carrer de Bonavista, i al col·legi Serrano Súñer (Pintor Sorolla), més endavant. Els testimonis arreplegats són unànimes i el defineixen com una persona “dedicada i incansable” fins que es va jubilar. Hi ha un carrer a Picanya amb el seu nom.
BESÓ, A i PÉREZ, C. (2004) “Carrer Salvador Martínez”, La història als carrers de Picanya. Guia d’arquitectura i urbanisme, Ajuntament de Picanya, col·lecció Pont Vell d’Estudis Locals 8, Picanya.
GARCÍA ATIENZA, Carlos (2013) Salvador Martínez Curto: Vida de un maestro, inèdit, Picanya.
ROYO, Josep (1993) “Salvador Martínez Curto”, Picanya, el nostre poble i la nostra gent, Ajuntament de Picanya, Picanya.