És coneguda en el món literari com a Blanca Cassany. És llicenciada en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, on va entrar en contacte amb Marta Mata. En 1974 posa en marxa Tabalet. En 1975 va ser fundadora i la primera directora de l’Escola Gavina, de Picanya, i també s’ha dedicat a l’ofici d’editora en Tàndem Edicions.Ha escrit nombrosos articles en diverses revistes i periòdics com ara Faristol, Saó, Clij o Camacuc. Al trament, ha adaptat rondalles valencianes al llenguatge infantil en l’obra Noves lectures de les Rondalles d’Enric Valor. És una de les valencianes actuals amb una gran projecció social dintre del món de la cultura. Ha estat presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià en diverses ocasions i membre del Consell Valencià de Cultura entre 1998 i 2002. En 1999 va guanyar el Premi Isabel de Villena i en 2011, el XII Premi Vicent Ventura. Al llarg de la seua carrera literària ha conreat principalment la narrativa infantil. Així, és autora d’obres com La paraula és una aventura (1981), Ui, ui, ui, quins ulls! (1983), Ma casa (1985), El quadern de Júlia (1985), Hola i adéu, Júlia (1986), David està malalt (1988), La domadora de somnis (1990), Papers secrets (1991), Amanida de bruixes (1994), o El vell mariner (1999), entre d’altres. Ha publicat també el poe- mari Paraules de vidre (2000) i les memòries Converses amb un senyor escriptor (amb Enric Valor) (1995). Hi ha una escola a Pai- porta que du el seu nom.
AGULLÓ, M. Carmen (2012) “L’Escola Gavina”, Les cooperatives d’ensenyament al País Valencià i la renovació pedagògica (1968-1976), Universitat de València, València.
DDAA (2005) “Rosa Serrano Llácer”, Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, tom 15, Editorial Prensa Valenciana, València.
SANSANO, G. (Dir.) (2001) “Rosa Serrano Llàcer”, Diccionari de la literatura valenciana (1968-2000), Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant.