Va exercir l’advocacia, primerament, com a ajudant del criminòleg valencià Joan Barral i, posteriorment, al seu propi despatx, al carrer de Blanqueries de València. Quan va morir son pare, l’any 1930, es va fer càrrec de les terres i del magatzem de taronja que la família tenia a Picanya. Cal destacar que juntament amb son pare va obrir el mercat de l’exportació de taronja cap a Anglaterra amb les marques Rubens, Micalet, Stanly Laurel i Oliver Hardi i la de Marujín Valero per al mercat interior. En 1932 estigué a Itàlia obtenint els empelts de la sanguina. Més tard va viatjar cap als EUA, on va obtindre les varietats thomson i navel, les quals van suposar un canvi en la producció de molts horts de Picanya i dels voltants plantats de taronja comuna. També, a partir de 1934, va convertir una gran quantitat de terres de secà, situades al marge dret del barranc, en terres de regadiu. Durant la Guerra Civil espanyola va residir dos anys a Anglaterra i en tornar va refer novament el negoci de l’exportació als mercats anglesos i alemanys. També exportà tomates canàries. Exercí el càrrec de jutge de pau de Picanya abans de la Segona República.
ROYO, Josep (1993) “Francisco Valero Simó”, Picanya, el nostre poble i la nostra gent, Ajuntament de Picanya, Picanya.